Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

La Força militar gironina durant la guerra dels Segadors : l'enviament de dues companyies el 1649 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En l'article es mostra el procés que seguí la municipalitat gironina per constituir dues companyies d'infanteria el 1649 com a resposta a l'ofensiva espanyola. En l'anàlisi, ens centrarem més en la primera companyia, perquè podem comprovar l'eficàcia dels diferents incentius que s'aprovaren per accelerar el reclutament de soldats (prima per enrolar-s'hi i gratuïtat dels exàmens a la confraria o als Estudis Generals de Girona). Paradoxalment, tot i que en la segona unitat militar ja s'oferiren tots els incentius des del primer moment, l'escàs èxit obligà a buscar voluntaris a altres zones, especialment a Olot i el seu entorn. A part, també s'estudien aspectes com el cost econòmic de les companyies, el finançament, les desercions i els principals fets bèl·lics que van tenir lloc.

El Castell de Montjuïc : una breu introducció a la seva història (segles XVII-XIX) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 413-438

El castell de Montjuïc era una de les fortificacions més importants que posseïa Girona perquè defensava la muntanya de la Barrufa, que era l'entrada natural de les invasions franceses. Les primeres dades d'una fortificació en aquesta muntanya, en època moderna, les troben en els darrers estadis de la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, però, llavors, t an sols era una fortificació feta de feixina, que ràpidament desapregué. El 1675 es construí una altre frotí, també de feixina, per defensar Girona d'un imminent atac franès. De resultes del combat, el fortí fou completament destruït, però salvà Girona d'un probable setge. Immediatament després de la retirada francesa, s'inicià la construcció de l'actual castell, com també la fortificació de la zona de les Pedreres. Finalitzada la guerra de Successió, i al llarg de tot el segle XVII, es reformà per tal de corregir les febleses mostrades durant el setge de 1710. El darrer acte de servei fou durant la guerra del Francès, en la qual patí dos setges, entre el 1808 i el 1809. Durant la retirada francesa, el 1814, fou inutilitzat i ja no tingué cap més valor defensiu.

L'Hospital del rei, o militar, a Girona. Dades procedentes dels manuals d'acords (1653-1694) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 287-306 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza el procés d'establir un hospital militar a Girona entre el 1653 i el 1694. Durant aquest temps, Girona era la punta de llança del sistema defensiu espanyol enfront d'una monarquia francesa cada cop més agressiva. La fortificació de Girona i l'establiment d'una guarnició foren unes de les conseqüències de tenir el front tan a prop. Una altra fou l'establiment d'un hospital militar, o en terminologia de l'època, un hospital del Rei. Els primers espais coneguts que es feren servir com a establiment sanitari foren el convent de Sant Agustí, per, poc després, ocupar el convent de la Mercè i, per últim, l'hospital de Santa Caterina. Entorn de 1676 ja hi ha constància de l'existència d'un hospital militar específic per als soldats. Tanmateix, quan es disparaven les necessitats de llits pels avatars bèl·lics, calgué de nou ocupar els convents de Sant Agustí i de la Mercè, principalment aquest últim, i part de l'hospital de Santa Caterina. Alternativament, en moments d'extrema necessitat també es feren servir determinats quarters, amb la problemàtica afegida d'haver de reubicar els soldats que s'hi allotjaven.

Notes sobre els convents gironins durant l'ocupació francesa de 1694-1698 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 305-314 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Allotjar i proveir a les tropes eren unes de les tasques més importants en temps de guerra, i els convents i monestirs foren els espais adequats si no hi havia suficients quarters i magatzems en les ciutats. En aquesta comunicació ens centrarem en un episodi molt concret: l'ocupació francesa de Girona entre els anys 1694 i 1698 en els convents de Sant Francesc i de Sant Francesc de Paula. No obstant, els fets són extensius a altres conflictes i èpoques. Hi ha dues grans causes que explicarien l'ocupació d'aquests convents. Per un costat, les grans dimensions d'aquests edificis els permetia allotjar molta tropa o emmagatzemar provisions i, per l'altre, l'estratègica situació dins de la ciutat, la proximitat a les grans vies de comunicació o a les muralles.